Banyeres Digital

  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
Economia

Economia

Minva el nombre d’aturats amb dret a prestació econòmica

Correu electrònic Imprimeix PDF

El nombre d’aturats amb dret a rebre alguna prestació econòmica va minvar durant el darrer mes d’abril, passant a ser-ne 9.130, és a dir, el 51,32 % dels 17.792 desempleats registrats al mes d’abril. De continuar amb aquesta tendència, el sindicat UGT, autor de l’informe, assenyala que en pocs mesos seran més els que no cobren cap prestació que els treballadors beneficiats.

Per aquest sindicat, la situació creada per les conseqüències negatives de l’augment de l’atur no deixen de ser preocupants i, en major mesura, quan cada vegada hi ha més gent que no rep cap prestació econòmica. Segons UGT, el major nombre de treballadors que van cobrar prestacions a l'abril estan a Alcoi i en són 4.088 (52,84%), 78 treballadors menys que el mes anterior; Ibi amb 1.560 (49,57%), 21 menys; Cocentaina amb 720 (49,97%), tres menys que al mes de març; Castalla amb 673 (52,70%), 7 menys; Muro amb 516 (48,59% ), 2 més que el mes anterior; Onil amb 501 (54,58%), 12 menys ; Banyeres de Mariola amb 253 (39,59%), 9 menys que el mes anterior, i Biar amb 219 (49,44%), 2 menys que el mes anterior. En conseqüència, Banyeres de Mariola seguix sent la població mitjana de la comarca on la seua població d’aturats és la més perjudicada al rebre el menor percentatge de prestacions.

A la província d’Alacant, la cobertura mitjana del dret a prestació es va situar en el 52,42%, un punt menys que en el mes anterior, però 1,10 % més que en aquestes comarques. En termes relatius, Famorca és el poble amb el major percentatge d'aturats que cobren, 5 de 5, o siga, el 100%. Per contra, Almudaina és la població on menys en cobren, sols 3 dels seus 12 parats, és a dir, el 25 %. Així les coses, UGT denuncia l'augment considerable de les llars amb tots els seus membres en atur, que segons l’EPA ja en són 1.728.400 a Espanya, 201.900 a la Comunitat Valenciana i 87.400 a Alacant, posant en risc d'exclusió social a una gran part de ciutadans.

La marca “Serra de Mariola” ja quasi és una realitat

Correu electrònic Imprimeix PDF

Els set municipis que integren el parc natural de la Serra Mariola es troben en vies de recolzar el projecte per vendre els seus productes baix una mateixa marca territorial denominada “Serra de Mariola”, idea que està resultant sotmesa als respectius plenaris a partir d’una proposta del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

La iniciativa, recolzada per la Mancomunitat de l’Alcoià- Comtat, permetrà comercialitzar articles tant industrials com agroalimentaris elaborats per empreses de la zona, així com la promoció turística de les poblacions que integren el parc natural a través d’una associació encarregada de gestionar aquest projecte del que formaran part els ajuntaments que s'adherisquen i de l’empresariat que ho desitge.

L'alcalde de Muro i president de la Mancomunitat, Rafael Climent, ha indicat que l’objectiu es tractar de crear i difondre una marca tipus “Valle del Jerte” o “Picos de Europa”, amb la finalitat que ajude a identificar immediatament el territori baix uns criteris de qualitat. El projecte, en qualsevol cas, es troba obert a la resta de poblacions de la comarca que també podran beneficiar-se del poder de difusió de la marca.

A part dels productes agroalimentaris, l'objectiu és que la denominació "Serra de Mariola" puga ser utilitzada també per sectors industrials molt implantats a la zona, com és el cas del tèxtil o el metal·lúrgic, entre altres, amb les suficients garanties qualitat i amb l'objectiu d'atorgar-li prestigi. La iniciativa, així mateix, contempla la promoció turística i per a això està prevista la venda de paquets perquè els visitants gaudisquen dels atractius naturals, de la gastronomia, els hotels, les festes i els productes elaborats a la zona.

Font.- Diario Información

La desocupació en les comarques de l’Alcoià-Comtat se situa en els 17.730 aturats

Correu electrònic Imprimeix PDF

La desocupació  a les comarques de l’Alcoià-Comtat ha tornat a pujar per sisè mes consecutiu fins aplegar a la xifra global de 17.730 aturats després que al mes de març els llistats del Servef s’hagen vist incrementats en 219 demandants, segons informa el sindicat UGT.

Alcoi és la ciutat on més ha augmentat amb 55 persones noves altes i ja registra 7.699 aturats, mentre que en la vessant contrària es troba Gorga amb sols 29 demandants de feina. A Alcoi li segueix Ibi amb una pujada de 30 més (3.130 aturats), Banyeres de Mariola amb 26 (646), Cocentaina suma ara 24 persones més als llistats i ja en són 1.447, Castalla amb 17 més (1.266), Muro té 1.060 aturats després de la inclusió de 16 persones i Onil registra 14 més arribant als 921 veïns que sol·liciten una ocupació.

UGT valora de forma negativa la nova pujada de l'atur, ja que augmenta el doble que el mateix mes de l'any anterior, com ha expressat el secretari comarcal Vicente Prieto, qui afig que «les dades segueixen confirmant les males previsions, ja que retallant la despesa, tant nacional com autonòmica, i reduint els salaris no es genera activitat econòmica i solament provoca més atur i més precarietat».

Adjudicació de 3 naus niu i 3 despatxos del polígon industrial municipal

Correu electrònic Imprimeix PDF

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola, a proposta de la Mesa de Contractació, ha adjudicat recentment 3 naus niu i 3 despatxos individuals del centre de negocis del polígon industrial municipal Les Creus. Les activitats de les tres empreses que han resultat adjudicatàries es troben relacionades amb la fabricació de tubs de cartó, fusteria de PVC i fabricació i comercialització de raquetes de pàdel. Pel moment, les empreses radicades en la nova superfície industrial han proposat la creació de 3 nous llocs de treball, segons la informació facilitada pel portaveu municipal Ramón Albero.

Amb aquest procés ja s’ha produït l'adjudicació del 60% de les naus niu i del 75 % dels despatxos oferits en esta primera licitació, quedant disponibles 2 nau niu i 1 despatx que podran adjudicar-se directament a les empreses interessades.

Amb aquesta acció, l’equip de Govern municipal considera que pot contribuir al desenvolupament de l'activitat empresarial i a la creació de llocs de treball, especialment en l'entorn econòmic en què es troba Banyeres de Mariola, ja que factors com la ubicació en la zona industrial de la població, les bones comunicacions i la decisió d'oferir estes naus a un reduït preu de lloguer, ja que s'han licitat entre un 30 i un 40% per davall dels preus de mercat, han sigut determinants en la presentació de les ofertes.

Com és sabut, l’oferta municipal consta de 5 naus niu adossades amb superfícies al voltant dels 190 m2, 4 despatxos individuals i 1 centre empresarial amb sala de reunions i sala de formació de 245 m2, amb capacitat per a 56 persones. L'objectiu de les naus niu és potenciar la creació de xicotetes i mitjanes empreses, així com recolzar joves emprenedors amb projectes interessants.

El Consell deu prop de 16 milions als principals ajuntaments de la comarca

Correu electrònic Imprimeix PDF

El Consell deu prop de 16 milions d'euros als principals ajuntaments de l'Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla. Ibi i Alcoi encapçalen la llista de damnificats amb 6 i 5 milions respectivament, seguits per Onil. Els consistoris denuncien que els impagaments de la Generalitat estan asfixiant les arques municipals i que són, en alguns casos, el factor que els impedeix estar al dia amb els proveïdors.

El primer en la llista de damnificats és l'Ajuntament d'Ibi, al que el Consell li deu 6 milions d'euros. Encara així, el govern municipal només va presentar al pla de finançament factures per valor de 127.000 euros, que finalment, a més, van a ser retirades en considerar que el Consistori compta amb mitjans suficients per fer front a les mateixes. En el cas de l'Ajuntament d'Alcoi, la Generalitat deu a les arques municipals 5 milions d'euros. El següent en la llista és Onil, municipi al que el Consell deu 2,9 milions d'euros, la major part pertanyent a l'habilitació del Museu de la Nina. En el cas de Cocentaina, el deute autonòmic ascendeix a un milió d'euros, corresponent íntegrament al pla de finançament de la biblioteca municipal, encara que s'ha renunciat a recórrer al pla de proveïdors en estar al dia en els pagaments. A Muro, l'Ajuntament, que ha presentat factures per valor d'un milió, està a l'espera de cobrar 600.000 euros del Consell, mentre que en el cas de Banyeres de Mariola, que només reclamava al pla de finançament 87.000 euros, el deute és de 300.000.

Als deutes que la Generalitat manté directament amb els ajuntaments, cal afegir els que afecten a algunes empreses que han realitzat obres a la comarca dins del Pla Confiança i que encara no han cobrat. Així i tot, el Ministeri d'Hisenda ha comunicat a l'Ajuntament d'Alcoi el pagament d'1,7 milions d'euros per la liquidació de la participació en els tributs estatals de 2010. D'altra banda, també retornarà a Ibi 438.946 euros, a Cocentaina 253.465, a Castalla 246.247, a Muro 214.776, a Onil 184.606 i a Banyeres 84.777 euros.

Pàgina 1 de 16